Els preus del lloguer a Catalunya han assolit nivells preocupants, segons les últimes dades de l’Associació d’Usuaris Financers (Asufin). Els catalans dediquen de mitjana un 52,1% de la seva renda anual a pagar el lloguer, que ja arriba als 1.680 euros mensuals. Aquesta xifra situa Catalunya com la segona comunitat de l’Estat on el lloguer representa un esforç més gran per als llogaters, només superada per les Illes Balears, on es destina un 56,8% (2.245,74 euros al mes).
Aquestes dades reflecteixen la dificultat creixent per llogar un habitatge en solitari, especialment en les quatre comunitats més afectades: Illes Balears, Catalunya, Canàries i Madrid. En aquestes zones, l’esforç econòmic pel lloguer pot arribar al 70% del sou mitjà, segons Asufin.
Davant d’aquesta situació, l’entitat ha subratllat la necessitat d’implementar polítiques específiques que abordi de manera precisa aquesta problemàtica. Propostes com la destinació de més sòl per a habitatge públic de lloguer podrien alleugerir aquesta tensió, mentre que mesures generalistes, com la reducció de l’IVA, són menys efectives per als qui més ho necessiten.
En resposta a la creixent pressió sobre els llogaters, el govern espanyol ha reactivat el Bo Lloguer Jove, una ajuda de 250 euros mensuals dirigida a persones d’entre 18 i 35 anys que ja visquin de manera independent. Per accedir-hi, cal complir determinats requisits d’ingressos, generalment inferiors a tres vegades l’IPREM.
Aquesta ajuda pública es podrà sol·licitar tant per llogar una habitació com per un habitatge sencer, amb límits de preu establerts segons la comunitat autònoma. L’ajuda s’atorga per dos anys, cosa que permet als beneficiaris obtenir un total de 6.000 euros durant aquest període.
A QHâbitat, com a gestora de cooperatives d’habitatge, considerem fonamental explorar alternatives de l’habitatge que ofereixin solucions més assequibles i estables a llarg termini. Les cooperatives d’habitatge poden esdevenir una alternativa viable per a moltes persones que busquen una opció més justa i equilibrada en l’accés a l’habitatge, reduint la pressió econòmica que suposa llogar o adquirir un immoble en solitari.
